Oda a Éric Abidal

1

Oh Abidal! El meu Abidal! El nostre atzarós viatge és finit;
L'equip ha superat tots els esculls, i hem guanyat el premi que cercàvem;
El camp és a prop, sento les botzines, tota l'afició exulta,
mentre els seus ulls segueixen l'autobús constant, l'equip sever i audaç:
     Però, oh cor! Cor! Cor!
      Oh, les vermelles gotes sagnants,
        allà en l'habitació on el meu Abidal jeu,
          Malalt i Operat.

2
Oh Abidal! El meu Abidal! Aixeca't i escolta les botzines;
Aixeca't, per a tu les senyeres onegen, per a tu sonen els clarins;
Per a tu els poms de flors i les garlandes que s'amunteguen a la banda;
Per a tu crida la massa oscil·lant, girant els rostres ansiosos;
    Aquí Abidal! Estimat Abidal!
      Però amb aquest braç dessota el teu cap,
        sembla un somni que a l'hospital,
          t'hagin trasplantat el fetge.

3
El meu Abidal no hi és, adormit per l'anestèsia;
El meu Abidal no sent el meu braç, la meva abraçada;
L'equip ha arribat sa i estalvi, el seu viatge ha conclòs;
Del viatge a Munic l'equip vencedor arriba amb el seu propòsit complert:
    Graderies, exulteu! Trompetes, toqueu!
      Però jo, amb pas afligit,
        Vagarejo per la gespa on el meu Abidal no hi és,
          Malalt i Operat.

Walt Bacteri Whitman