Les fulles
trencadisses colguen el sender
que suara admiràvem, clar i verd.
La boira es clou sobre l’estimat país
que suara admiràvem, clar i verd.
La boira es clou sobre l’estimat país
que confiats
imaginàrem sempre franc.
En la boca roman el gust de la magrana.
Amb el fruit
aclivellat, algun gra es perdé.
Per què els
vam plorar més que gaudir
els que en
saó vam poder paladejar?
Recordes la dolça i llunyana primavera
quan les
flors, que ara creus ingènues,
pregonaven
la força i la bellesa del futur?
Hem oblidat ja la neu i el fred,
Hem oblidat ja la neu i el fred,
quan el dol
esclatava en feridora
i eterna
blancor immensa.
Perdrem el camí en un paisatge de tardor?
Perdrem el camí en un paisatge de tardor?
