Pau
no trobo i no declaro guerra,
i temo i confio, cremo i sóc gel,
i temo i confio, cremo i sóc gel,
i
volo sobre el cel i gec a terra,
i
tot el món abraço i sostinc res.
Presoner
sóc de la llarga avidesa
del
foc nou: ni em lliga ni afluixa el nus
i
no em sentencia i no m'allibera,
ni
grua el desesper, ni és importú.
Veig
sense ulls, sense llengua faig un crit;
imploro
perdre, anhelo guanyar;
m'odio
pel desig, m'hi lliuro amb fervor.
El
dolor em nodreix, mentre ploro ric;
derrota
o victòria, tot em plau:
en
aquest estat sóc, Barça, per vos.
Francesco
Bacteri Petrarca