8- Pensatiu, contemplant el futur

I

El nostre atzarós viatge és finit

i hem guanyat el premi que cercàvem.
L'instant és a prop, sento les botzines: tota l'afició exulta.

El capità aixecarà amb orgull el trofeu més delejat,

els seus companys el miren i anticipen amb rialles el moment.

Les grades semblen cremar amb la llum dels flaixos.

      Però jo, amb esguard afligit,

           vagarejo per l'estadi on tu no hi ets.

II

Present la jove que crida el Cant del Barça,

      les galtes envermellides, el puny enlaire;

Present el penyista que amb els amics mira el partit,

      les cerveses cauen en cridar un altre gol de Messi;

Present el solitari geek que a la penombra

      comenta el joc en majúscules al Yoya;

Present el pare que somriu en veure el fill

      cridar per la victòria.

Les grades sembla desbastir la joia.

      Però jo, amb gest afligit,

           vagarejo per l'estadi on tu no hi ets.

III

Alça't, culé, i escolta les botzines!
Alça't! Per a tu les senyeres onegen, per a tu sonen els clarins!
Per a tu els confetis s'amunteguen a la banda!
Per a tu crida la massa oscil·lant, girant els rostres ansiosos!

Graderies, exulteu! Trompetes, toqueu!
      Però jo, amb pas afligit,
           vagarejo per l'estadi on el meu avi no hi és.

7 - Credo

Crec que el joc del Barça és perfecte i no admet explicació,

que una combinació del Barça no és menys que la Capella Sixtina;

i que un tackle de Masche és perfecte,

i que una aturada de Valdés és una obra mestra,

      digna de les més cèlebres;

i que una arrencada d'Alexis podria adornar

      els daurats salons de l'Olimp;

i que les innovacions tàctiques d'en Pep humilien

      tots els super computadors de la NASA;

i que les arribades de Cesc són meravelles semblants

      a les cantades pels hel·lens;

i que un eslàlom de Messi és un miracle capaç de confondre

      a milions d'espectadors de tot el món.

Prenc el meu lloc entre vosaltres:

on els amics ens reunim al voltant d'una taula,

on els rivals ens sobrepassen en nombre,

on els nostres herois demostren el que valen.

Crec que vanament els àrbitres s'equivoquen,

vanament els rivals ens temen i es tanquen,

vanament els públics rivals insulten l'equip

      i el nostre poble,

vanament els governs s'alcen i cauen

      i nomenen dirigents emblanquinats,

vanament els periodistes ens ataquen i calumnien,

vanament els directius presumeixen i confisquen.

Il·lusionats, abatuts, escèptics, sensibles, intimidats,

frívols, esquerps, ploramiques, irats:

a tots us conec, amics meus,

conec molt bé el mar dels turments, dels dubtes,

i la riba de la confiança, de la fe, de la victòria.

Sento que en el meu ésser culé s'incorpora la lluita de'n Puyol,

la bogeria d'Alves i la honradesa d'Abidal,

la presumpció juvenil de Piqué,

la humilitat juvenil de Pedro,

la funcional serenor de Xavi, mai una passada

      insuficient, mai un toc excessiu,

la fantasia lacònica d'Iniesta,

l'astuta perfecció d'en Busquets, apresa a l'acadèmia

      del carrer.

Crec que el joc del Barça és perfecte i no admet explicació,

però en l'expressió de la cara de qui el veu

trobaràs el misteri resolt d'aquest esport.