El professor K ha marxat molt aviat del laboratori. Al migdia, de fet. Amb les presses s'ha deixat la placa de Petri on prospera la colònia a què pertanyo prop de la finestra. Potser no recorda que ha donat festa al seu becari: avui és Festa Major, mal que sigui alternativa.
Penso que no s'hauria d'acabar mai, aquest ociós pelegrinatge per l'agar, ara dividint-me, ara tocant tremolós la membrana plasmàtica dels meus veïns.
Inadvertidament m'admiro dels meus pensaments, però de sobte quedo estupefacte en ser conscient que estic pensant. Què potser és la primera vegada? Si no ho recordo, si no en sóc conscient, bé puc dir que no ha passat mai abans.
Intento compartir la meva joia amb els meus companys, però fracasso. No sembla que ningú m'entengui, ni tan sols aquells que fa uns segons eren part de mi, no ben bé fills, no ben bé germans, encara més íntims que uns clons.
Ara m'adono que ignoro si aquests jo/no jo també pensen, també dubten, també s'esforcen a comunicar-se amb mi: aquest és el nou món que m'espera!
