6- Vinc amb càntics estridents

Vinc amb càntics estridents, tocant botzines i timbals:

canto marxes triomfals per a victòries contundents;

canto marxes funerals per a les derrotes i els vençuts.

Sonen les meves trompetes amb la màxima joia:

Visquin els nostres herois gloriosos!

I aquells que van perdre assetjant l'àrea rival

      fins a l'últim segon!

I els porters que deturaren totes les pilotes

      excepte una!

I aquells que van caure lesionats per entrades perilloses

      i no van treure el peu!

Els meus herois batuts entre llàgrimes de nens

      massa acostumats a vèncer.

Joves germans,

no menyspreeu les paraules del vostre amic poeta:

Sóc l'emissari de la derrota tant com de la victòria

I proclamo que és tan gran perdre com guanyar,

     si es fa amb honor.

Haikú del vint-i-ú d'abril

Com tempesta de primavera

caigué una pluja sobtada:

de tan breu ni amarà la terra.

5- Un dia a Sevilla

Vaig passar, fa un temps, un cap de setmana a Sevilla.

No portava càmeres, volia gravar a la meva memòria

la barroca arquitectura d'antigues victòries,

els carrers estrets perfumats de tarongina,

els parcs enormes i les places de ceràmica partida.

Però ara d'aquell cap de setmana només recordo un gol,

un gol increïble, un gol magistral.

Dia rera dia i nit rera nit només recordo el gol,

tota la resta ho he oblidat.

Un control orientat, un túnel, un globus delicat.

Un gol de Messi.

4- Noranta minuts

Noranta minuts de bogeria i de joia!
Què és el que m'allibera així a la tempesta?
Què signifiquen els meus crits enmig dels himnes i els gestos furiosos?

Viure la passió culé més pregonament que qualsevol altre,
           salvatge i familiar incertesa!

Jo la llegaré als meus fills, com a mi la llegaren

           els meus pares i avis i tots els meus avantpassats.

Abraçar-me a tu, quisvulla que tu siguis, després d'un gol!
Cridar, saltar, embogir per la victòria albirada!

El trencaclosques de l'empat, el profund i fosc pou de la derrota,

           tots els temors deslligats i a la desbandada!

Deslliurar-me de les prèvies convencions,
Trobar una nova indiferència pel resultat,
Deslliurar-me, per fi, de la por a la derrota!

Sentir que som capaços de tot, avui o potser algun dia!
Escapar completament de les àncores dels altres!
Avançar lliurement, atacar de manera intel·ligent i perillosa!
Desafiar el rival amb el joc, amb els nostres càntics!
Ascendir, saltar al cel del triomf!
Pujar-hi amb la meva ànima èbria!
Perdre si ha de ser així!

Alimentar la resta de la vida amb hora i mitja de plenitud i llibertat!
Amb noranta minuts de bogeria i de joia!