I
Cançoneta lleu i blana,
lleugereta, gens ufana,
jo faré del tal Rosell,
traïdor del sacre Barça,
que és d'engany farcit i ple.
Ai, Rosell, Rosell, Rosell,
sou d'engany farcit i ple.
II
Per paüra dels avals
enganyeu el soci avar
i amb el vot de l'assemblea,
lliureu el club a Qatar:
percaceu i prou riqueses.
Ai, Rosell, Rosell, Rosell,
sou d'engany farcit i ple.
III
Per Neymar donàveu cent,
em semblava honest afer,
arribà al despatx del jutge
resultaren ser dos-cents:
teniu els dits plens de sutge.
Ai, Rosell, Rosell, Rosell,
sou d'engany farcit i ple.
IV
Qui en vós, Rosell, confia
rau prest sense companyia:
ben sobtós deixeu penjat,
cap a Londres feu la via,
deixant per a ell tribunals.
Ai, Rosell, Rosell, Rosell,
sou d'engany farcit i ple.
V
Ben foll és, Rosell, qui es vana,
sense cobrar setmanada,
d'haver fet sufragi per vós
que mai fill de catalana
el club ha menat pitjor.
Ai, Rosell, Rosell, Rosell,
sou d'engany farcit i ple.
Guillem Bacteri de
Berguedà
