3- Dia de partit

Les converses dels transeünts.

                  El formigó de les voreres,

                             Les rodes dels automòbils,

                                                          El veloç metro,

L'home que entra amb un acordió i els altres que desvien

           la mirada,

           i la dona que fica mà a la bossa per donar-li  x     a   v      a           l    l      a.

La multitud excitada, el policia a cavall que fa la ronda obrint-se pas fins al company.

Els afeccionats visitants que arrosseguen la bufanda, la gorra es balanceja, tremola

           i cau.

Els joves que riuen dels seus cants, els ganàpies se'n burlen i fan gestos obscens.

El president que entra cerimoniós, rodejat d'altres magnats.

El jugador que toca la gespa i es besa els dits en sortir al camp.

El Cant del Barça, els crits als nostres herois, el furor de la massa.

I el xiulet de l'àrbitre que ho inicia TOT.

In Contra Cavernam

Juguem, estimats culés, i guanyem els partits,

i que els rumors dels vells caducs dels comitès

no ens importin ni una merda.

Els sols moren i a l'endemà poden sortir:

a nosaltres, quan se'ns acaba la llum,

ens espera una nit perpètua on només podrem dormir.

Marqueu cinc gols, després tres,

llavors uns altres cinc, després uns altres quatre,

després fins a set, aleshores encara tres més;

llavors, quan portem moltes desenes,

perdrem el compte per ignorar-lo

i perquè cap malvat de la caverna ens maleeixi

quan s'assabenti del total dels nostres gols.

Gai Bacteri Catul

2- Què és el Barça?

Un dia, quan ella era molt menuda, tan menuda que encara s'embolicava amb les paraules, la meva filla em va preguntar, amb la veu fina que fan totes les criatures:

- Què és Barça?

Com vaig trigar a contestar, la seva mare va respondre:

-És el nostre equip de futbol, filla.

I jo mentre rumiava: si ningú m'ho pregunta, bé que ho sé, què és el Barça; però si vull explicar-ho no ho se fer...

Veig la bebè que dorm al bressol delicada;

     mentre amb un graciós gest espanta una mosca

     sa mare l'acotxa amb un llençol blau i grana.

Veig que juga al pedregós pati de l'escola

     una classe de vailets de pelats genolls

     atorgant-se els noms dels nostres valents amb joia.

Veig els dos joves que a la furtiva obagor

     d'una zona industrial aparten el cotxe

     (no senten els gols a la ràdio si es besen).

Veig el pare que crida i engega la tele:

     “On estàs fill? Aquesta final s'ha de veure!”.

Veig l'àvia que sola cus a la bufanda

     del nét un vell escut amb llàgrimes amargues

     (era del seu marit, mort fa poques setmanes).

Com podria jo explicar a un nen què és el Barça!

Oda a Éric Abidal

1

Oh Abidal! El meu Abidal! El nostre atzarós viatge és finit;
L'equip ha superat tots els esculls, i hem guanyat el premi que cercàvem;
El camp és a prop, sento les botzines, tota l'afició exulta,
mentre els seus ulls segueixen l'autobús constant, l'equip sever i audaç:
     Però, oh cor! Cor! Cor!
      Oh, les vermelles gotes sagnants,
        allà en l'habitació on el meu Abidal jeu,
          Malalt i Operat.

2
Oh Abidal! El meu Abidal! Aixeca't i escolta les botzines;
Aixeca't, per a tu les senyeres onegen, per a tu sonen els clarins;
Per a tu els poms de flors i les garlandes que s'amunteguen a la banda;
Per a tu crida la massa oscil·lant, girant els rostres ansiosos;
    Aquí Abidal! Estimat Abidal!
      Però amb aquest braç dessota el teu cap,
        sembla un somni que a l'hospital,
          t'hagin trasplantat el fetge.

3
El meu Abidal no hi és, adormit per l'anestèsia;
El meu Abidal no sent el meu braç, la meva abraçada;
L'equip ha arribat sa i estalvi, el seu viatge ha conclòs;
Del viatge a Munic l'equip vencedor arriba amb el seu propòsit complert:
    Graderies, exulteu! Trompetes, toqueu!
      Però jo, amb pas afligit,
        Vagarejo per la gespa on el meu Abidal no hi és,
          Malalt i Operat.

Walt Bacteri Whitman

1- Tot sortint del Camp Nou

Tot sortint del Camp Nou, l'estadi on els Déus van néixer,

Després de caminar per moltes terres, amant de poblades voreres,

Habitant de Barcelona, la meva ciutat, o de les ribes del mar del sud,

O soldat a l'Àfrica tropical, portant la motxilla i el fusell, o miner a l'Amazones,

O feréstec a la meva cabana dels Urals

          -el meu àpat l'animal que caço, la meva beguda l'aigua de la deu-,

O reclòs per observar-me i meditar en l'immens aïllament de la Terra del Foc,

          lluny de la remor de les masses,

Conscient de l'immens remolí de bilions digitals, de la seva folla i contaminada corrent,

Conscient dels pàries que emigren, de sud a nord, d'est a oest,

          i de l'amor, la injustícia, la violència que rau en tots nosaltres,

          desig, anhels, sexe, l'encís del món,

Sóc de totes les races i llinatges, de totes les castes i religions,

Pagès, sacerdot, camell, pastor, obrer,

          metgessa, cambrer o prostituta,

Ja sigui bo o dolent ser part d'ells, ells són part de mi,

Jo sóc tots i cadascun de vosaltres, sense excepció.

Sóc culé.

Solitari, cantant cap l'Oest, us anuncio un nou món.