11 - Quan siguis vell

Quan siguis vell i somnolent i gris

i pesis figues al costat del foc

a l'illa clara d'Innisfree soliua

costeja el Yoya i amb quietud llegeix-lo,

recorda l'època i aquests poemes,

distret somnia amb l'esguard perdut:

Quants estimaren els superbs instants

i d'èxtasi ebris la sublim bellor

del joc amaren amb gasiva posa!
Quants estigueren més atents a falsos

rumors, dolors fantasiosos, vils

sospites, crítiques mortals i injustes!

Quan siguis vell i somnolent i gris

vora la llenya ben encesa inclina't,

mormola dèbilment la fama morta,

recorda trist com s'esvaní l'equip,
com amagà el seu col·lectiu semblant

com sol fulgent que al capvespre es pon.

10 - Matinada

La dolça nit és clara i sense vent;

quieta sobre terrats i autopistes

para la lluna, que del llunyà Montseny

una vaga penombra em deixa albirar.

En silenci són ja els carrers i brillen

les finestres pel sodi dels fanals.

Filla meva, tu dorms: res no t'angoixa

i no coneixes amor que et cremi al pit.

Tu ja dorms. Després de besar-te el front

sec al llit i penso: de la joiosa

festa ja descanses; potser el teu son

rememorarà els gols, el joc d'avui.

Del carrer ara sento, ben a prop,

les veus trencades d'uns joves que acaben

l'esbargiment salvatge de la nit:

tot de sobte noto el cor encongit

en pensar que aquestes evasions

aviat t'atraparan, perquè tot passa

pel món, gairebé sense deixar empremta.

S'esllangueix així el dia de partit

on els nostres herois lluitant van vèncer;

al triomf memorable segueix la nit

que assossega els afanys infantils

i per tot hi ha pau i res no t'angoixa.

Impacient quan era menut

jo esperava els dies de partit.

Després al llit, ja en vetlla, dolgut

al coixí m'abraçava plorós:

despert somiava que algun dia,

algun dia podria dormir

amb un somrís seré i agradós.