Un dia, quan ella era molt menuda, tan
menuda que encara s'embolicava amb les paraules, la meva filla em va
preguntar, amb la veu fina que fan totes les criatures:
- Què és Barça?
Com vaig trigar a contestar, la seva
mare va respondre:
-És el nostre equip de futbol, filla.
I jo mentre rumiava: si ningú m'ho
pregunta, bé que ho sé, què és el Barça; però si vull
explicar-ho no ho se fer...
Veig la bebè que dorm al bressol
delicada;
mentre amb un graciós gest espanta
una mosca
sa mare l'acotxa amb un llençol blau
i grana.
Veig que juga al pedregós
pati de l'escola
una classe de vailets de pelats
genolls
atorgant-se els noms dels nostres
valents amb joia.
Veig els dos joves que a la furtiva
obagor
d'una zona industrial aparten el cotxe
(no senten els gols a la ràdio si es
besen).
Veig el pare que crida i engega la
tele:
“On estàs fill? Aquesta final s'ha
de veure!”.
Veig l'àvia que sola cus a la bufanda
del nét un vell escut amb llàgrimes
amargues
(era del seu marit, mort fa poques
setmanes).
Com podria jo explicar a un nen què és
el Barça!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada