dijous, 20 de desembre del 2012

13- Seguidilles del vell tribuner

Gèlides són les nits
que és vella l'ira.
Quan era nova els crits
tots enardien
i ara no crides.
Gèlides són les nits
que és vella l'ira.

L'emoció ha fugit:
t'ho veig als ulls,
ho sento als teus sospirs,
la sang no et bull.
Ert i sorrut,
l'emoció ha fugit:
t'ho veig als ulls.

Gèlides són les nits
que és vella l'ira.
Quan era nova els crits
tots enardien
i ara no crides.
Gèlides són les nits
que és vella l'ira.

Això és la teva fi,
sempre guanyem!
Algú et voldrà sentir?
El joc excels
veus amb plaer?
Això és la teva fi,
sempre guanyem!

Gèlides són les nits
que és vella l'ira.
Quan era nova els crits
tots enardien
i ara no crides.
Gèlides són les nits
que és vella l'ira.
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons