dilluns, 14 de novembre del 2016

35 - Salm per a tres mestres

Messi mira la pilota i t’arrossega prop de la banda,
pots sentir el rumor del Camp Nou, sents l’olor de gespa humida,
i veus que sembla indolent, però per això mateix vols ser-hi,
i que es queda mig parat una estona prop la calç,
i quan mormoles que no passegi, que ja juguen fa una estona,
llavors t‘envolta de màgia i deixa que un regat respongui
que sempre l’has adorat.

I tu anheles viatjar amb ell,
i hi viatjaries a cegues,
i ara saps que hi confies
perquè ha commogut amb el joc la teva ment.

I Cruyff era un mariner quan caminava sobre les aigües,
i va passar molt de temps vigilant soliu des de sa torre,
i quan va saber del cert que només els culers que s’ofeguen el veurien
digué que tots els culers seran mariners fins que del mar s’alliberin,
i per això el van voler abatre amb insídies i fal·làcies
i abandonat a la tempesta, com una pedra en la vostra estultícia s’enfonsà.

I tu anheles viatjar amb ell,
i hi viatjaries a cegues,
i ara saps que hi confies
perquè ha commogut el joc amb la seva ment.

Ara Messi et pren de la mà i et porta a l’estadi,
vesteix samarres blaugranes que anuncien dictadures,
i els focus l’il·luminen, com a un crist redemptor,
i t’ensenya on cercar entre les deixalles i les flors,
hi ha campions entre els mesquins, hi ha nens entre els il·lusos,
s'aboquen cap al camp i s'hi inclinaran per sempre,
mentre Messi sosté el mirall.

I tu anheles viatjar amb ell,
i hi viatjaries a cegues,
i ara saps que hi confies,
perquè ha commogut amb el seu joc la teva ment.

34- In memoriam

Volia recordar-te viu i et cerco a internet.
Hi trobo centenars de vídeos, de fotos.
Les imatges estan plenes de records
i els records fàcilment m’embriagarien,
però no m'ho puc permetre.

Una samarreta blaugrana, de cotó.
La bufanda amb l’escut cosit per l’àvia.
Un canvi de ritme i una passada de la mort.
Una melena rossa, un jersei de coll alt.
Un salt de llagosta i un remat de taló.

Volia recordar-te viu i et cerco als diaris.
Hi trobo desenes d'articles, d’opinions.
Els textos estan plens de somnis
i els somnis fàcilment m'embriagarien,
però no m'ho puc permetre.

Una gavardina grisa, descordada.
La celebració a Canaletes amb la mare.
Una genialitat tàctica i un canvi de posició.
Una cigarreta encesa, o un xupa-xups.
Un discurs nou i la pressió per al rival.

Volia recordar-te viu i t’escolto a les ràdios.
A totes les emissores parlen de tu.
Les paraules estan plenes d’il·lusions
i les il·lusions fàcilment m’embriagarien,
però no m’ho puc permetre.

Un jersei de llana, cordat fins dalt.
La signatura d’un conveni amb el rector.
Una malaltia greu i el desafiament final.
Una vida sencera marcada al rostre.
Un refrany inventat i un canvi de gènere.

Però no m'ho puc permetre
perquè emboscats entre records, somnis i il·lusions
trobo éssers vulgars, simples, menyspreables,
boires en l'aire, fum asfixiant,
escarabats que empenten la seva bola de fems.

Veure’ls, llegir-los, escoltar-los
i que no taquin la teva memòria
és un miracle només al teu abast,
Johan Cruijff.
Amb el teu exemple
         i la teva burla mordaç,
continuarem la lluita pel Barça ve
r
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons