20 - L'equip

Quan l'equip es marcí digueres: “Vaig seguir
lligues d'altres països, vaig seguir altres esports,
trobar el seu successor em va semblar senzill:
foren el meus intents condemnats a l'error.
Quant duraràs callat, inert com sepult cor?
Per tot arreu que miro, on el meu esguard s'atura,
trobo dels vells records les pútrides despulles
i els anys que vaig passar amb l'equip gloriós.”

No veuràs lligues noves, ni altres esports, amic.
L'equip t'encalçarà. Als herois tornaràs,
a tota hora els mateixos, amb ells envelliràs
i sempre arribaràs a aquest etern equip.
No esperis pas debades cap més vespre agradós:
no captaràs satèl·lits, no hi ha streams per a tu.
El dia que guanyares el goig senzill i pur
de veure bell futbol et vas perdre del tot.

Vas dir:”Contemplaré uns altres jugadors,
fruiré seguint exòtics tornejos estrangers,
bé hi haurà un altre equip més ben format que aquell.
És com una sentència que em turmenta el va esforç
i el meu cor sembla un mort colgat dins d'una tomba.
Cap on sigui que giro l’ull i pertot on mira
veig de l'etern equip les ruïnes llanguides,
que s'han malbaratat i ja n'han fet destrossa”.

Una forana lliga, amic, no trobaràs.
No trobaràs, company, un joc meravellós.
Els mateixos estadis t'evocaran els triomfs
i envelliràs dolgut sentint l'himne sagrat:
sempre serà a l'etern equip que arribaràs.
No esperis ancorar en uns altres indrets,
has marrat tota ruta. No albiraràs vaixell
ni port on dels records et puguis emparar.

Amb la perfecció aviciares l'ànima:
per a tota la vida el cor has condemnat.

19 - Calenda Maia

                                                       Ni els verds glevers

                                                         ni els bells rosers

                                      als jorns de maig             donen plaers;

                                                          Són missatgers

                                                           els fats severs

                                     secs com un gaig               als arbocers.

                                      Els lais que faig                són barroers,

                                        banal assaig                   de noble vers:

                                          car són           renecs        d'irós

                                                          ben ploraners,

                                           si sou            absent        forçós

                                                       dels jocs darrers.

                                                         Ma gola és muda,
                                                           l'esma retuda,
                                        la paciència                  mai l'he tinguda.
                                                          La pensa aguda
                                                         sembla perduda:
                                    la poca ciència                  és malvolguda.
                                Que és indecència,                xacra goluda,

                                    esta demència                   immerescuda:
                                            l'heroi          invicte      del cranc,

                                                         de forma ruda,
                                             el cap        expulsa      que el banc

                                                         demana ajuda.

                                                           Estimat Barça

                                                           cap amenaça

                                      del blanc gelós               el meu cor glaça

                                                        que a tota plaça

                                                        amb molta traça,

                                      sou victoriós                amb força escassa.

                                       Mes rabiós                     ja temo massa

                                   que el damnós                   estigui a casa.

                                         Ardida,         sentida,      molt més

                                                         que malferida,
                                        bastida,          finida,          culers,
                                                        tinc l'estampida.

                                         Ardida,         sentida,      molt més

                                                         que malferida,
                                        bastida,          finida,          culers,
                                                        tinc l'estampida.

18 - Al meu cor

Reposaràs eternament, cansat

cor innocent i consumit. Morí

l'il·lusió exquisida i magistral,

creies-la eterna amb ànima infantil.

Sento dins nostre els abellits enganys,

no l'esperança, apagat desig.

Ara i per sempre, cor, descansaràs.

Molt bategares, estàs exhaurit.

Ja no bategues, que ni els gols t'exalten:

ha esdevingut de fang espès el món.

Què ens resta, sinó tedi i amargor?

Ara asserena't.

                        Desespera't ara

una darrera vegada. Cregueres

sempre immortal l'equip, ara el veus perdre.

17 - Els blocaires magnífics

Els blocaires magnífics

transiten per jardins

neològics, saberuts i estirats,

als microcicles físics

addictes i subscrits

a l'elaboració diferencial.

Jo prefereixo els crits

eufòrics de ma filla

quan balla celebrant el tercer gol:

amb mirada infantil

i alegria senzilla

sense complexos gaudeix del pur joc.

16 - La Pluja

Millor que de la llotja els oripells,
trampes per a les ingènues arnes,
trobo els carrers feréstecs que rodegen
el camp, per on passo entre arbres morts
i dones amicals, doblement falses.
Aquí a la vora del silenciós
cementiri les passions fervents
com per miracle la crisi ens disfressen.
Aquí toca als pobres com nosaltres
una part fictícia de riquesa
que s'esvaneix tan ràpid com l'olor
de la pluja sobre l'asfalt calent.

Mireu, en el silenci que acompanya

el nostre adéu després de la derrota,
en aquest silenci en què el món sencer,
moll, negligit, sembla que s'abandoni
a punt de trair el seu darrer secret,
en aquest silenci aclaparador,
de vegades deprimit, o emprenyat,
quan només l'esma i la rutina ens mouen
a caminar, arrossegant els peus,
envoltats per un aire que no es mou,
un de vegades espera que tot
hagi estat un error de la memòria.

Desitjaríem descobrir un error de la natura,

com si fóssim al punt mort de l'univers,
i descobrir que la derrota no es sosté
i desembullar el fil que realment
ens portaria a la veritat de la victòria.
Però la fredor de la pluja que cala
ens retorna. I la il·lusió no hi és 
i ens trobem al mig de la ciutat sorollosa
on el blau es mostra només a bocins,
al més alt darrere els cims
                                         dels gratacels,
i la pluja cansa la terra i la llum, llavors,
com ànima amarga es torna cobdiciosa.

Fins que un dia per la porta mal tancada
de la casa, 

entre els fanals mig encesos del carrer
retrobem el color blaugrana a les banderes;
i el cor fred es fon,
i el pit ens rugeix
amb les velles cançons recordades,
les trompetes de glòria del sol.

15- Cançó del partit de tornada

Us recordo molt bé a l'Hotel Bernabéu
quan cridàveu grollers i fatxendes,
coces clavant-me i caçant-me al vol
i les targes desades al sac.
Era la copa i era a Madrid,
hi jugàvem pel triomf i l'honor.
Deien-li esport a la televisió:fou assalt en grup i covard.

Però heu de venir, heu de venir,
patir el nostre joc elegant.
Heu de venir, enzes, i jo us he sentit:
“cretí, ets comediant,

cretí, ets comediant”
i els altres insults per arreu.

Us recordo molt bé a l'Hotel Bernabéu,
desfermada violència i obscena.
Diuen de nou que sembleu més complets,
boxadors per a mi sou només.
Jo premo els punys, no responc destralers,

torturat per puntades i empentes
em planto aquí: enzes, sóc Messi jo,
seré baix, però tinc el futbol.

Però heu de venir, heu de venir,
patir el nostre joc elegant.
Heu de venir, enzes, i jo us he sentit:
“cretí, ets comediant,

cretí, ets comediant”
i els altres insults per arreu.

No pretenc suggerir que m'obsessioneu,
un registre de pòtols no porto.
Us recordo molt bé a l'Hotel Bernabéu:
és tot això, no us tinc pas tan presents.

*************************************************
Canteu-la amb la melodia de Chelsea Hotel #2 : http://youtu.be/3YDb1mZxQRk

14- A la pàl·lida llum del monitor

A la pàl·lida llum del monitor

solitari degusto un bon cafè.

A la vostra salut brindo amb els gols:

quan hi sumo la meva ombra, som cent.

La meva ombra en va m'encalçaria

però muts vostres crits amb mi es barregen.

Us estimo, germans de moltes lluites:

delectem-nos-hi abans que es torni cendra!

Mentre xalo, la xarxa s'incendia;

mentre ballo, l'enfadosa ombra trem.

Fins a l'alba tardana exultaria:

quan apago el monitor, mor l'aplec.

Yoya llunyana! Inseparable ombra!

Immortals camarades romangueu!

Alço el vas exhaurit, brindo pel Yoya:

quan hi sumo la meva ombra, som cent.