20 - L'equip

Quan l'equip es marcí digueres: “Vaig seguir
lligues d'altres països, vaig seguir altres esports,
trobar el seu successor em va semblar senzill:
foren el meus intents condemnats a l'error.
Quant duraràs callat, inert com sepult cor?
Per tot arreu que miro, on el meu esguard s'atura,
trobo dels vells records les pútrides despulles
i els anys que vaig passar amb l'equip gloriós.”

No veuràs lligues noves, ni altres esports, amic.
L'equip t'encalçarà. Als herois tornaràs,
a tota hora els mateixos, amb ells envelliràs
i sempre arribaràs a aquest etern equip.
No esperis pas debades cap més vespre agradós:
no captaràs satèl·lits, no hi ha streams per a tu.
El dia que guanyares el goig senzill i pur
de veure bell futbol et vas perdre del tot.

Vas dir:”Contemplaré uns altres jugadors,
fruiré seguint exòtics tornejos estrangers,
bé hi haurà un altre equip més ben format que aquell.
És com una sentència que em turmenta el va esforç
i el meu cor sembla un mort colgat dins d'una tomba.
Cap on sigui que giro l’ull i pertot on mira
veig de l'etern equip les ruïnes llanguides,
que s'han malbaratat i ja n'han fet destrossa”.

Una forana lliga, amic, no trobaràs.
No trobaràs, company, un joc meravellós.
Els mateixos estadis t'evocaran els triomfs
i envelliràs dolgut sentint l'himne sagrat:
sempre serà a l'etern equip que arribaràs.
No esperis ancorar en uns altres indrets,
has marrat tota ruta. No albiraràs vaixell
ni port on dels records et puguis emparar.

Amb la perfecció aviciares l'ànima:
per a tota la vida el cor has condemnat.

19 - Calenda Maia

                                                       Ni els verds glevers

                                                         ni els bells rosers

                                      als jorns de maig             donen plaers;

                                                          Són missatgers

                                                           els fats severs

                                     secs com un gaig               als arbocers.

                                      Els lais que faig                són barroers,

                                        banal assaig                   de noble vers:

                                          car són           renecs        d'irós

                                                          ben ploraners,

                                           si sou            absent        forçós

                                                       dels jocs darrers.

                                                         Ma gola és muda,
                                                           l'esma retuda,
                                        la paciència                  mai l'he tinguda.
                                                          La pensa aguda
                                                         sembla perduda:
                                    la poca ciència                  és malvolguda.
                                Que és indecència,                xacra goluda,

                                    esta demència                   immerescuda:
                                            l'heroi          invicte      del cranc,

                                                         de forma ruda,
                                             el cap        expulsa      que el banc

                                                         demana ajuda.

                                                           Estimat Barça

                                                           cap amenaça

                                      del blanc gelós               el meu cor glaça

                                                        que a tota plaça

                                                        amb molta traça,

                                      sou victoriós                amb força escassa.

                                       Mes rabiós                     ja temo massa

                                   que el damnós                   estigui a casa.

                                         Ardida,         sentida,      molt més

                                                         que malferida,
                                        bastida,          finida,          culers,
                                                        tinc l'estampida.

                                         Ardida,         sentida,      molt més

                                                         que malferida,
                                        bastida,          finida,          culers,
                                                        tinc l'estampida.