Tot sortint del Camp Nou, l'estadi on
els Déus van néixer,
Després de caminar per moltes terres,
amant de poblades voreres,
Habitant de Barcelona, la meva ciutat,
o de les ribes del mar del sud,
O soldat a l'Àfrica tropical, portant
la motxilla i el fusell, o miner a l'Amazones,
O feréstec a la meva cabana dels Urals
-el meu àpat l'animal que caço, la
meva beguda l'aigua de la deu-,
O reclòs per observar-me i meditar en
l'immens aïllament de la Terra del Foc,
lluny de la remor de les masses,
Conscient de l'immens remolí de
bilions digitals, de la seva folla i contaminada corrent,
Conscient dels pàries que emigren, de
sud a nord, d'est a oest,
i de l'amor, la injustícia, la
violència que rau en tots nosaltres,
desig, anhels, sexe, l'encís del món,
Sóc de totes les races i llinatges, de
totes les castes i religions,
Pagès, sacerdot, camell, pastor,
obrer,
metgessa, cambrer o prostituta,
Ja sigui bo o dolent ser part d'ells,
ells són part de mi,
Jo sóc tots i cadascun de vosaltres,
sense excepció.
Sóc culé.
Solitari, cantant cap l'Oest, us
anuncio un nou món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada