Reposaràs
eternament, cansat
cor
innocent i consumit. Morí
l'il·lusió
exquisida i magistral,
creies-la
eterna amb ànima infantil.
Sento
dins nostre els abellits enganys,
no
l'esperança, apagat desig.
Ara
i per sempre, cor, descansaràs.
Molt
bategares, estàs exhaurit.
Ja
no bategues, que ni els gols t'exalten:
ha
esdevingut de fang espès el món.
Què
ens resta, sinó tedi i amargor?
Ara
asserena't.
Desespera't
ara
una
darrera vegada. Cregueres
sempre
immortal l'equip, ara el veus perdre.
Aqui un admirador.
ResponEliminarebi un calurós y sincer joc de pastilles de frenu Necto
Moltes gràcies Quimet. Tractaré el joc de pastilles com es mereix: el desaré entre les Juanoles i el tambor.
Elimina