19 - Calenda Maia

                                                       Ni els verds glevers

                                                         ni els bells rosers

                                      als jorns de maig             donen plaers;

                                                          Són missatgers

                                                           els fats severs

                                     secs com un gaig               als arbocers.

                                      Els lais que faig                són barroers,

                                        banal assaig                   de noble vers:

                                          car són           renecs        d'irós

                                                          ben ploraners,

                                           si sou            absent        forçós

                                                       dels jocs darrers.

                                                         Ma gola és muda,
                                                           l'esma retuda,
                                        la paciència                  mai l'he tinguda.
                                                          La pensa aguda
                                                         sembla perduda:
                                    la poca ciència                  és malvolguda.
                                Que és indecència,                xacra goluda,

                                    esta demència                   immerescuda:
                                            l'heroi          invicte      del cranc,

                                                         de forma ruda,
                                             el cap        expulsa      que el banc

                                                         demana ajuda.

                                                           Estimat Barça

                                                           cap amenaça

                                      del blanc gelós               el meu cor glaça

                                                        que a tota plaça

                                                        amb molta traça,

                                      sou victoriós                amb força escassa.

                                       Mes rabiós                     ja temo massa

                                   que el damnós                   estigui a casa.

                                         Ardida,         sentida,      molt més

                                                         que malferida,
                                        bastida,          finida,          culers,
                                                        tinc l'estampida.

                                         Ardida,         sentida,      molt més

                                                         que malferida,
                                        bastida,          finida,          culers,
                                                        tinc l'estampida.