solitari
degusto un bon cafè.
A
la vostra salut brindo amb els gols:
quan
hi sumo la meva ombra, som cent.
La
meva ombra en va m'encalçaria
però
muts vostres crits amb mi es barregen.
Us
estimo, germans de moltes lluites:
delectem-nos-hi
abans que es torni cendra!
Mentre
xalo, la xarxa s'incendia;
mentre
ballo, l'enfadosa ombra trem.
Fins
a l'alba tardana exultaria:
quan
apago el monitor, mor l'aplec.
Yoya
llunyana! Inseparable ombra!
Immortals
camarades romangueu!
Alço
el vas exhaurit, brindo pel Yoya:
quan
hi sumo la meva ombra, som cent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada