8- Pensatiu, contemplant el futur

I

El nostre atzarós viatge és finit

i hem guanyat el premi que cercàvem.
L'instant és a prop, sento les botzines: tota l'afició exulta.

El capità aixecarà amb orgull el trofeu més delejat,

els seus companys el miren i anticipen amb rialles el moment.

Les grades semblen cremar amb la llum dels flaixos.

      Però jo, amb esguard afligit,

           vagarejo per l'estadi on tu no hi ets.

II

Present la jove que crida el Cant del Barça,

      les galtes envermellides, el puny enlaire;

Present el penyista que amb els amics mira el partit,

      les cerveses cauen en cridar un altre gol de Messi;

Present el solitari geek que a la penombra

      comenta el joc en majúscules al Yoya;

Present el pare que somriu en veure el fill

      cridar per la victòria.

Les grades sembla desbastir la joia.

      Però jo, amb gest afligit,

           vagarejo per l'estadi on tu no hi ets.

III

Alça't, culé, i escolta les botzines!
Alça't! Per a tu les senyeres onegen, per a tu sonen els clarins!
Per a tu els confetis s'amunteguen a la banda!
Per a tu crida la massa oscil·lant, girant els rostres ansiosos!

Graderies, exulteu! Trompetes, toqueu!
      Però jo, amb pas afligit,
           vagarejo per l'estadi on el meu avi no hi és.