La Victòria

No estimem prou la joia

de veure la bellesa de les coses noves.

Oh amics meus! Afanyeu-vos!

Temeu el dia que una jugada no us emocioni!

Observeu-los ara íntima i intensament:

aquests jugadors que ens meravellen

acabaran retirant-se del joc.

Ens semblaran bells i ridículs

com una antiga pel·lícula de Charlot.

Al camp cremen sota una filera de focus

infernals mil cent fileres d'harpies posseïdes.

Jo inclino tristament el cap

davant d'aquest ardent escarni.

El seu rondineig s'expandeix

arreu com una immensa mar.

Escolteu la mar.

La mar gemega al lluny i crida tota sola.

La meva veu fidel com una ombra

vol ésser l'ombra de la vida,

vol ser, oh mar vivent, infidel com tu,

mar que has traït innombrables jugadors,

que vas empassar-te els meus forts crits i els dels déus ofegats.

I la mar al sol no suporta més que l'ombra

que projecta de l'estadi la tribuna desplegada.

No! Desperteu-me!

La paraula és sobtada i és un Déu que tremola.

Avanceu i sosteniu-me, trobo a faltar les mans

d'aquells que les oferíeu.

Quin oasi de braços m'acollirà demà

si em falla el Yoya?

Coneixes aquesta joia de veure coses noves?

I en el port, la nit, les darreres tavernes,

el món on neden les meves dues mans

amb dits subtils que ho regiren tot,

                                                         s'allunyen,

però qui sap si demà el món esdevindrà

immòbil.

Qui sap on seran els meus jugadors?

Pensa que aquests jugadors

estaran d'aquí poc obsolets i acabats.

Mireu,

           la victòria sobre tot serà

mirar ben lluny,

observar-ho tot

de prop,

i que tot tingui un nom nou.

Guillaume Bacteri Apollinaire