Crec que el joc del Barça és perfecte
i no admet explicació,
que una combinació del Barça no és
menys que la Capella Sixtina;
i que un tackle de Masche és perfecte,
i que una aturada de Valdés és una
obra mestra,
digna de les més cèlebres;
i que una arrencada d'Alexis podria
adornar
els daurats salons de l'Olimp;
i que les innovacions tàctiques d'en
Pep humilien
tots els super computadors de la NASA;
i que les arribades de Cesc són
meravelles semblants
a les cantades pels hel·lens;
i que un eslàlom de Messi és un
miracle capaç de confondre
a milions d'espectadors de tot el món.
Prenc el meu lloc entre vosaltres:
on els amics ens reunim al voltant
d'una taula,
on els rivals ens sobrepassen en
nombre,
on els nostres herois demostren el que
valen.
Crec que vanament els àrbitres
s'equivoquen,
vanament els rivals ens temen i es
tanquen,
vanament els públics rivals insulten
l'equip
i el nostre poble,
vanament els governs s'alcen i cauen
i nomenen dirigents emblanquinats,
vanament els periodistes ens ataquen i
calumnien,
vanament els directius presumeixen i
confisquen.
Il·lusionats, abatuts, escèptics,
sensibles, intimidats,
frívols, esquerps, ploramiques, irats:
a tots us conec, amics meus,
conec molt bé el mar dels turments,
dels dubtes,
i la riba de la confiança, de la fe,
de la victòria.
Sento que en el meu ésser culé
s'incorpora la lluita de'n Puyol,
la bogeria d'Alves i la honradesa
d'Abidal,
la presumpció juvenil de Piqué,
la humilitat juvenil de Pedro,
la funcional serenor de Xavi, mai una
passada
insuficient, mai un toc excessiu,
la fantasia lacònica d'Iniesta,
l'astuta perfecció d'en Busquets,
apresa a l'acadèmia
del carrer.
Crec que el joc del Barça és
perfecte i no admet explicació,
però en l'expressió de la cara de qui
el veu
trobaràs el misteri resolt d'aquest
esport.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada