11 - Quan siguis vell

Quan siguis vell i somnolent i gris

i pesis figues al costat del foc

a l'illa clara d'Innisfree soliua

costeja el Yoya i amb quietud llegeix-lo,

recorda l'època i aquests poemes,

distret somnia amb l'esguard perdut:

Quants estimaren els superbs instants

i d'èxtasi ebris la sublim bellor

del joc amaren amb gasiva posa!
Quants estigueren més atents a falsos

rumors, dolors fantasiosos, vils

sospites, crítiques mortals i injustes!

Quan siguis vell i somnolent i gris

vora la llenya ben encesa inclina't,

mormola dèbilment la fama morta,

recorda trist com s'esvaní l'equip,
com amagà el seu col·lectiu semblant

com sol fulgent que al capvespre es pon.