4- Noranta minuts

Noranta minuts de bogeria i de joia!
Què és el que m'allibera així a la tempesta?
Què signifiquen els meus crits enmig dels himnes i els gestos furiosos?

Viure la passió culé més pregonament que qualsevol altre,
           salvatge i familiar incertesa!

Jo la llegaré als meus fills, com a mi la llegaren

           els meus pares i avis i tots els meus avantpassats.

Abraçar-me a tu, quisvulla que tu siguis, després d'un gol!
Cridar, saltar, embogir per la victòria albirada!

El trencaclosques de l'empat, el profund i fosc pou de la derrota,

           tots els temors deslligats i a la desbandada!

Deslliurar-me de les prèvies convencions,
Trobar una nova indiferència pel resultat,
Deslliurar-me, per fi, de la por a la derrota!

Sentir que som capaços de tot, avui o potser algun dia!
Escapar completament de les àncores dels altres!
Avançar lliurement, atacar de manera intel·ligent i perillosa!
Desafiar el rival amb el joc, amb els nostres càntics!
Ascendir, saltar al cel del triomf!
Pujar-hi amb la meva ànima èbria!
Perdre si ha de ser així!

Alimentar la resta de la vida amb hora i mitja de plenitud i llibertat!
Amb noranta minuts de bogeria i de joia!