Volia recordar-te viu i et cerco a internet.
Hi trobo centenars de vídeos, de fotos.
Les imatges estan plenes de records
i els records fàcilment m’embriagarien,
però no m'ho puc permetre.
Una samarreta blaugrana, de cotó.
La bufanda amb l’escut cosit per l’àvia.
Un canvi de ritme i una passada de la mort.
Una melena rossa, un jersei de coll alt.
Un salt de llagosta i un remat de taló.
Volia recordar-te viu i et cerco als diaris.
Hi trobo desenes d'articles, d’opinions.
Els textos estan plens de somnis
i els somnis fàcilment m'embriagarien,
però no m'ho puc permetre.
Una gavardina grisa, descordada.
La celebració a Canaletes amb la mare.
Una genialitat tàctica i un canvi de posició.
Una cigarreta encesa, o un xupa-xups.
Un discurs nou i la pressió per al rival.
Volia recordar-te viu i t’escolto a les ràdios.
A totes les emissores parlen de tu.
Les paraules estan plenes d’il·lusions
i les il·lusions fàcilment m’embriagarien,
però no m’ho puc permetre.
Un jersei de llana, cordat fins dalt.
La signatura d’un conveni amb el rector.
Una malaltia greu i el desafiament final.
Una vida sencera marcada al rostre.
Un refrany inventat i un canvi de gènere.
Però no m'ho puc permetre
perquè emboscats entre records, somnis i il·lusions
trobo éssers vulgars, simples, menyspreables,
boires en l'aire, fum asfixiant,
escarabats que empenten la seva bola de fems.
Veure’ls, llegir-los, escoltar-los
i que no taquin la teva memòria
és un miracle només al teu abast,
Johan Cruijff.
Amb el teu exemple
i la teva burla mordaç,
continuarem la lluita pel Barça ver
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada