La passió és morta,
t’ho veig en l’esguard,
t'ho escolto a la ràdio,
t'ho llegeixo als tweets.
Miro el joc i m’adono:
la passió és morta.
Ara les nits de partit són
fredes.
Què gran fou la passió
quan era nova!
El públic t'exaltava
i la gespa lluïa fresca i
verda.
Ara xutes i noto
que la passió és morta.
Tot s’ha acabat.
Perquè fingir
si la passió és morta?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada