No sabràs què és el
Barça
fins que no aprenguis què és la pena.
fins que no aprenguis què és la pena.
Fins que no et deixi a
l'estacada
no sabràs què és el Barça.
no sabràs què és el Barça.
No sabràs com tem el cor,
fins que pel dolor que sap amarg
de les llàgrimes els
llavis
no perdin el gust per cridar gol.
no perdin el gust per cridar gol.
No sabràs com crema el
cor
fins que no l'hi donis i et traeixi.
Fins que no l'hi ofrenis i l'immoli
no sabràs què és el Barça.
I quan per fi sàpigues com és
fins que no l'hi donis i et traeixi.
Fins que no l'hi ofrenis i l'immoli
no sabràs què és el Barça.
I quan per fi sàpigues com és
ert t'adonaràs que n'ets
captiu.
Te escribí un mensaje y no sé si llegó...
ResponEliminaSolo te decía que como le conozco algo y sé en qué medida le afectan las cosas, y como yo soy bastante parecido en ese aspecto sensible, me gustaría mandarle un fuerte abrazo, para así mejor soportar la pérdida de nuestro amigo Tito.
Hola Eduardo,
ResponEliminaNo he recibido ese mensaje ... La verdad es que estoy bastante hecho polvo. Gracias por el abrazo, amigo, lo noto en el fondo del corazón y me reconforta. Te envío otro que me gustaría darte en persona y que solo puede ser malditamente virtual. Ahora me paso por vuestro blog a abrazaros a todos.