dissabte, 18 de gener del 2014

Nadal de 2013

Mai m'ha agradat el fals món blanc d'aquests dies,
indiferència ferotge que corre per les voreres atapeïdes
a la captura del darrer regal que valdrà per ser donat
i prou:
Heus aquí el Nadal, ensucrat com un cupcake,
volves de joia fal·laç sobre emocions de cartró-pedra.

Per què véns, Nadal?
Per què véns, Nadal traïdor que et delates
proclamant la festa quan no sabem què és festa?
Si manca a les cases butà per escalfar-se,
si els vells breguen per alimentar els néts,
si els fills s'encongeixen de por a cada crit de l'amo,
per què vens, Nadal?
Per què véns si el món no et mira?

Contra el teu fred cap abric no em val.

2 comentaris:

  1. no entendí lo de voreres atapeïdes...

    el resto sí, meridianamente... concrepo, como ateo una fiesta religiosa me "fa mandra" pero si encima al dios que se venera es al dios del dolar, peor que peor.

    ResponElimina
  2. Hola Eduardo, muchas gracias por tu comentario. Voreres atepeïdes se puede traducir por aceras atestadas.
    De la Navidad lo que más me fastidia es esa presión social que se ejerce desde todas las instancias para que solo puedas tener el estado de ánimo adecuado. Si además tienes niños ese estado de ánimo es ya obligatorio OBLIGATORIO.

    ResponElimina

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons